BORRIOLENCS D’ARA O FORASTERS DEL FUTUR?

No ens cansarem de recordar aquell tràgic dia, aquell dia on es va perdre la raó i el nostre poble es va tornar molt més gris i fosc. No podem dir que ho havíem vist abans, perquè de tots els que erem allí no ho havíem vist mai. Es va perdre tot, va passar la política per a entrar en una lluita entre persones. Digueu-me exagerat, però la imatge d’un alcalde incitant a la multitud, que dit envers a la veritat li estava agradant, em resulta superior a mi, com per a que caiguera en l’oblit.

Ara, després de tot allò i de les reaccions d’un poble, podem tornar a veure el problema en la part rica del mateix. La història ha canviat, la gent no s’immuta, ja que aquestos no son forasters. Estan ací de pas, o almenys això pareix, amb els seus cotxes luxosos, amb les seues joies grans i boniques, i la gent que possiblement aquell dia d’agost no van fer càntics exclamant amb la veu trencada la seua localitat amb aquell “si som de …”, per un moment van estar al costat de l’opinió d’aquest alcalde encara que no amb les formes les mateix. És difícil d’explicar, però el nacionalisme és tant dolç, pot i té tanta força que fins i tot en persones que jo mai ho haguera dit, vaig sentir comentaris d’aprovació no en l’acte però si en el discurs del de la vara. Tornant al present, i des d’un escrit de protesta, crec que tinc tot el dret de queixar-me, ja que no tenim el motiu d’assumir que per una competició de jo no se que, una zona del nostre poble no siga transitada d’una forma normal, i la “guàrdia civil” t’haja de parar i preguntar que qui soc, que duc en el cotxe i on vaig. Crec que hauríem de demanar un poc més de respecte, ja que aquestes faltes del mateix personalment crec que no les hauríem d’aguantar.

Cristian Fabra

Anuncis

~ per labotalaria a Octubre 27, 2008.

Una resposta to “BORRIOLENCS D’ARA O FORASTERS DEL FUTUR?”

  1. La veritat és que la qüestió és delicada. D’una banda està el fet que a un habitant del casc urbà de Borriol li posen dificultats per arribar a sa casa o accedir a Castelló degut a que en una part del terme es celebre un torneig de golf. D’altra banda estan les autoritats que promouen aquests events finançats amb capital privat però també, i no ho oblidem, amb capital públic que, en teoria, deuria revertir en la mateixa localitat on es porten a terme. En tercer lloc estan les diferències socio-econòmiques que hi han entre els habitants del casc urbà i entre la gran majoria dels usuaris del club de golf (no vull generalitzar ja que es donen casos de gent del casc urbà sòcia del club sense que això sigue motiu de cap recriminació per la meua part).
    I planejant per damunt de tot açò, com crec que deixe entreveure Cristian, està la temptació de qualsevol habitant del casc urbà de caure en opinions radicals o si li voleu dir així “nacionalistes” envers d’eixa part rica del poble, com així es descriu a l’article. Realment és una reacció en la que es pot caure de forma molt fàcil i per això mateix susceptible de ser utilitzada de forma partidista com a l’exemple esmentat. Per això he comentat al principi que la qüestió és delicada. Què fer front a tot açò?. Doncs no hi ha una recepta. Només us puc dir el que farie jo. En primer lloc no caurie en eixa temptació de partir el meu terme en dos i posar-me en un bàndol per atacar a l’altre. En segon lloc recollirie la màxima informació possible sobre en què ha beneficiat el torneig de golf al conjunt de Borriol i si han valgut la pena les molèsties a les que alguns veïns han estat sotmesos. Per que, si gràcies a patir un poc, Borriol s’ha vist beneficiat, escolta, jo em sacrifique gustosament. En tercer lloc, amb la informació, treure les meues pròpies conclusions. I per últim actuar en conseqüència amb els mecanismes que la democràcia pose al meu abast, ja sigue cada quatre anys o cada menys si la situació així ho requereix. Però mai caient en radicalismes que, com molt bé diu Cristian fan que el tema deixe de ser polític per passar a lluita entre persones, entre veïns, entre germans al cap i a la fi. Borriolencs hem de ser totes i tots, ara i en el futur, ja sigues d’una part o d’un altra, més ric o menys, t’agrade el golf o la pilota, de moltes generacions enrere o acabat de vindre, no ens apartem d’eixe objectiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: