El “poderoso caballero” ja no està entre nosaltres

No seré jo qui es posicione a favor d’un partit polític, però el que cau en l’evidència no es pot negar de cap de les maneres. Ja és una realitat, el nostre poble no disposa de capital per a tenir el mateix funcionament que anteriorment.

La nostra obligació com a components d’aquesta agrupació social, que està al voltant d’aquest municipi, seria començar a fer preguntes ja que és evident el canvi econòmic, i no sabem perquè ni tampoc fins on arribarà la crisi que s’acusa en tot el mon. Una cosa es segura, abans vivíem temps de benestar i prosperitat en les nostres divises, i ara ja no tenim aquesta sensació. Pot ser que algú encertadament es pregunte d’on surt aquest paréixer, doncs molt fàcil ja que es pot preguntar a qualsevol agrupació cultural del poble, per a saber de primera ma quants diners menejaven i quants en menegen ara.

En un poble on estiguera tot el seu capital “sanejat”, la temuda crisi seria menys perillosa, ja que la microeconomia pot escapar (o almenys això pareix) de les afeccions de la macroeconomia.

Tot açò està molt be, però jo em pregunte, com estan els nostres comptes de la nostra casa de la vila?.

Jo voldria que apareguera un comunicat, un comunicat democràtic on la gent poguera saber com estan els seus capitals, eixos que serviran per a construir instal·lacions que ells mateixos podran utilitzar o que tal volta hauran d’aprofitar els seus fills, vist el rendiment de construcció d’alguns edificis públics. A més a més, jo com a ciutadà tinc un altre gran dubte, que es fa amb les urbanitzacions que avui en dia estan deixades per acabar, reprenent el magnífic post d’un company, o citant algun comentari, jo voldria saber qui es farà càrrec de tota la destrossa que s’ha produït en el medi per a deixar grues i terra menejada pareixent-se molt a una pedrera. De tot açò jo pregunte, qui es fa responsable?

No serà molt difícil estar d’acord amb la idea de fer responsables a les empreses constructores de reparar tot allò que han desfet, i si parlem del nostre polèmic “lider” del poble, tampoc estaria de més que ens contara com va el capital i quin forat (si hi ha) tenim avui en dia en comptes municipals. Com a proposta personal, podria oferir aquest blog per a fer clares totes aquelles coses que no ho son, ja que quan parlem del “poderoso caballero”, tot pareix que s’enfosqueix als seus voltants. Nosaltres demanem claretat.

Cristian Fabra

Anuncis

~ per labotalaria a Novembre 4, 2008.

12 Respostes to “El “poderoso caballero” ja no està entre nosaltres”

  1. No soc advocat ni sé molt de dret, però Internet és una eina tan poderosa que pose al nostre abast informació que d’altra banda tindriem que obtenir després d’una cerca potser llarga o emprant una persona que conegue el tema. Total que he trobat açò:

    “Ley de Bases reguladora del Régimen Local.

    Ley 7/1985, de 2 de abril, BOE del 3 de abril.

    Art. 79
    1. El patrimonio de las Entidades locales está constituido por el conjunto de bienes, derechos y acciones que les pertenezcan.
    2. Los bienes de las Entidades locales son de dominio público o patrimoniales.
    3. Son bienes de dominio público los destinados a un uso o servicio público. Tienen la consideración de comunales aquellos cuyo aprovechamiento corresponda al común de los vecinos.”

    Dels punts 2 i 3, amb el meu curt enteniment en trec que els bens de domini públic d’un ajuntament són (com el seu nom indique) de domini públic ja que públic serà l’us que se li ha de donar.
    El que desconec és el procediment administratiu per tal d’obtenir aquesta informació però segur que existeix ja que en l’article 18 de la mateixa llei pose açò:

    “1. Son derechos y deberes de los vecinos:

    e) Ser informado previa petición razonada, y dirigir solicitudes a la Administración municipal en relación a todos los expedientes y documentación municipal, de acuerdo con lo previsto en el artículo 105 de la Constitución.”

    Amb tot açò supose que si un veí vol saber com estan els comptes del seu ajuntament, al menys si entren en la categoria de bens de domini públic, pot fer-ho.

    D’altra banda un altre article diu:

    “Art. 69
    1. Las Corporaciones locales facilitarán la más amplia información sobre su actividad y la participación de todos los ciudadanos en la vida local.”

    Per tant un veí té el dret de demanar informació sobre els bens de domini públic, i la corporació té l’obligació de facilitar-la.
    Però com totes i tots sabem, una cosa és la teoria i l’altra la pràctica, tant des d’el punt de vista del veí com des d’el del governant.

  2. Em pareix tot molt correcte, encara que crec que el que falta és més acció i menys paraules… i pel que pareix, ja és massa tart!… n o no?….

  3. Unes coses -espere que no semble incendiari, el article m’agrada molt-. Quan parles de “capital per a tenir el mateix funcionament”, a quin funcionament te estàs referint?; quan parles “doncs molt fàcil ja que es pot preguntar a qualsevol agrupació cultural del poble, per a saber de primera ma quants diners menejaven i quants en menegen ara”, supose que estàs parlant de aquelles associacions que existissen avui en Borriol?, per que quan dius “qualsevol agrupació del poble”, puc entendre qualsevol,no? -simplement estic forçant el fragment que he seleccionat per donar-li mes color al tema-. Aleshores podríem preguntar a totes aquelles associacions que han copat la nostra realitat en els últims 10 anys, No? podríem preguntar aquelles a que no han cobrat un “xavo”, quina diferencia han sentit?, o, a aquelles que han desaparegut, quin canvi han sentit?.
    No entenc, per que ens costa tant parlar clar?

  4. Simón, que tu quines accions tens pensades? 🙂 Jo supose que mai és massa tard per anar a l’ajuntament i demanar els comptes qui vullgue saber-los . Ara si et refereixes a accions en contra de mesures preses per l’ajuntament, l’acció més efectiva que es pot fer és cada quatre anys i en eixe sentit, doncs sí ja es tard, mentrestant doncs el poble no té ni més ni menys que el que ha elegit per majoria absoluta democràticament. Però sempre hi hauran més oportunitats per tornar a elegir no?.

  5. Hola Nars. En part tens raó i en part no. És cert que l’Ajuntament té legitimitat democràtica per dur endavant les accions que crega convenients, però això no l’eximeix de responsabilitats envers els seus ciutadans (ni de, per exemple, haver d’atendre’s a les lleis i a l’estat de dret). Si els veïns de Borriol tenen dret a accedir a la informació pública no se’ls pot negar. Sobre aquestes coses sembla que ja fa temps que s’està legislant. Per exemple la Unió Europea va firmar el 1998 (i va ratificar el 2004) un Conveni, el d’Aarhus, que té caràcter de llei i que obliga les administracions públiques a facilitar l’accés a la informació i fins i tot els habilita per a participar en la presa de decisions i en l’accés a la justícia en qüestions mediambientals. El que falta es que no s’acompleix. (Es troba penjat a aquest enllaç: http://www.mediterranea.org/cae/aarhus_convenio.htm)
    L’accés a l’estat dels comptes municipals (que no sé si es pot fer o no) no hauria de ser un assumpte ‘polític’, sinó una pràctica ben regulada i establerta. Si una persona vol saber quants diners s’han gastat en asfaltar un carrer, ¿per què no ha de poder saber-ho? Estic en Cristian, crec que de fet la publicació de les despeses municipals revertiria en una millor gestió de les mateixes: si la gent poguera saber fàcilment com i en què s’usen els seus diners potser els qui els han de gestionar s’ho pensarien més abans de prendre determinades decisions.
    El problema no se soluciona amb un canvi de govern, sinó amb una reforma més profunda de la relació entre ciutadans i administracions (i, en aquest sentit, em sembla que sí hauria de ser ‘radical’: és a dir, segons l’etimologia de la paraula, atacant el problema des de la seua ‘arrel’).

  6. Comprenc el que dius Xavi. Com ja he dit al comentari del dia 5 no entenc molt de lleis i s’haurie d’estudiar amb més profunditat però crec que l’accés als comptes municipals està regulat en tant a que són comptes de bens públics i per tant no és un assumpte polític si no reglat per La Llei de bases reguladora del Règim Local. Jo això, a falta de profunditzar més ho done per sentat i més tenint en compte el punt 2 de l’article 105 de la Constitució:

    “La Ley regulará:

    2.

    El acceso de los ciudadanos a los archivos y registros administrativos, salvo en lo que afecte a la seguridad y defensa del Estado, la averiguación de los delitos y la intimidad de las personas.”

    Amb açò i suposant que entre eixos arxius hi haurà un estat comptable de l’activitat de l’ajuntament crec que està reglat aquest accés i per tant cada veí el podrie fer efectiu sense tenir en compte qui governe. Ara igual m’enganye i un ciutadà no té eixe dret, per que, com ja he dit, no soc expert en lleis. Al que em referie al contestar-li a Simón no ere a l’accés als comptes si no a quines accions es podrien prendre quan ell diu “més acció i menys paraules”. I li dic que la millor acciò si no s’està d’acord amb la gestiò d’un ajuntament és cada quatre anys. Després de llegir per damunt el conveni de Aarhus veig que hi ha legislació que done peu a dur accions a nivell mediambiental i estic d’acord amb vosaltres que estarie també molt bé que estiguere legislat (es a dir, des de l’arrel i traient-lo de la vessant política) un informe periòdic per part d’una corporaciò municipal dels seus comptes. Però el que vull dir és que, partint del supòsit de que pot fer-ho, un veí també tindrie la responsabilitat de demanar eixa informació si la llei ho permet i ell té interès en conèixer-la. Per que des d’el moment en que una corporació no hi està obligada a emetre eixe informe jo veig un pel còmode que un ciutadà, si té eixe dubte i podent resoldre’l no ho faça. Altra cosa, com ja he dit, és que puga, que jo crec que sí (al menys vull creure-ho). En tot cas tots estem d’acord en que quan més informació es donare o més facil fore per als ciutadans coneixer-la, molt millor. però com tú dius “El que passa és que no s’acompleix”.

  7. El que passa, Nars, és que les lleis constitucionals (com les estatutàries: a l’Estatut d’Autonomia, sí, eixe que van pactar PP i PSOE fa uns anyets, si no recorde mal també es diu una cosa semblant) són com la primera part de la Constitució europea aquella que vam votar: estan, fonamentalment, per a fer bonic (de fet, quan la Constitució europea no va tirar avant, ho van llevar, van aprovar un Tractat econòmic que venia a ser la segona part de la Constitució, lo que importava, vaja, i au). Si no es desenvolupen i regulen específicament són tan ambígues que se les poden botar com vullguen. Et faig una profia, a vore si pots anar a l’Ajuntament de Borriol (Constitució en mà) i demanar que et lliuren una còpia de l’estat dels comptes públics municipals.
    Entenc que quan Sim fa referència a dur ‘accions radicals’ no està pensant en assaltar l’arxiu de l’Ajuntament de Borriol, fotocopiar-ho tot i donar una còpia a cada veí del poble (tot i que Sim de vegades té coses molt rares, a saber), sinó pressionar perquè aquest tipus de coses es regulen. I la forma de pressionar és demanar als nostres representants que incorporen aquestes demandes a la seua agenda política. Si no recorde mal, algú igual em corregeix, crec que el govern va anunciar fa relativament poc que duria endavant una llei d’aquest tipus durant aquesta legislatura, però no sé si s’ha tornat a parlar de la qüestió.

  8. La Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (Capítol IV, articles 69-72) és també molt ambígua. Deixa molta capacitat als Ajuntaments per no fer cas l’article constitucional atenent-se a diversos motius. Està penjada ací: http://www.ruidos.org/Normas/Ley_7_1985.html#t5c4

  9. Molt bé, aleshores si a un veí que demana les dades dels comptes públics, efectivament un Ajuntament no té perquè donar-li-les no hi ha discussió. El meu raonament es basava en que sí. Potser he sigut massa il.lús. 🙂 Però m’he assabentat i d’això és del que es tractave no? 😉 , d’apropar-se a la veritat. La utilitat del blog és eixa.

    PD. Es pregue confirmació de que Sim no vullgue assaltar l’arxiu de l’ajuntament….. 😀

  10. No ho veig tant complicat, simpement anant als plenaris… és una bona acció per enterarse de “coses” i cadascú treure el seu propi judici, no sols interpretar actes i comentaris de bar… I la veritat, no veig a molta gent pels plenaris, i tampoc he vist cap movilització per que es restableixca la retransmisió d’aquests per TVB.
    El problema no està en si vos donaràn els conters o no i quina llei ho regula… que de segur que ni ha una. Els conters vols donaràn peque són públics, igual que tot el que es parla en els plenaris.

  11. Algunes dades al respecte:

    Evolucion Presupuesto 1985-2007
    Año Total Presupuesto % Var
    2007 5.865.000,00 € 6.31%
    2006 5.516.700,00 € 57.62%
    2002 3.500.000,00 € 29.99%
    2001 2.692.534,24 € -0.44%
    2000 2.704.554,48 € 0.00%
    1999 2.704.554,48 € 2.61%
    1998 2.635.708,53 € 91.50%
    1997 1.376.317,72 € 10.54%
    1996 1.245.086,72 € 10.80%
    1995 1.123.742,39 € 5.83%
    1994 1.061.798,84 € -4.23%
    1993 1.108.737,87 € 14.71%
    1992 966.538,39 € 33.46%
    1991 724.219,58 € -9.74%
    1990 802.351,16 € 40.53%
    1989 570.961,50 € 2.15%
    1988 558.941,26 € 7.51%
    1987 519.875,47 € 24.46%
    1986 417.703,42 € 21.93%
    1985 342.576,90 €

    *Informació pública al Ministeri d’Administracions Públiques. Extreta de http://www.foro-ciudad.com

  12. Ei, molt interessant aquesta pàgina. Llàstima que no hi haja dades per a 2003, 2004 i 2005, però malgrat això queda clar que els últims anys s’ha disparat el pressupost municipal. Ara, encara és més interessant veure quines són les partides que s’han disparat més: pel que fa a ingressos, han pujat notablement els impostos directes, però sens dubte el més espectacular és l’augment des d’aproximadament 1999 dels ingressos patrimonials (llicències d’obres, sòl públic? que algú m’explique exactament que és açò): es passa de 9.015,18 euros en 1999 a 480.809 en 2002 i a ¡¡¡ 1.198.000 !!! euros en 2007. I pel que fa a despeses escaparra també la partida de ‘Personal’: de 435.733,78 euros en 1999, s’ha passat a 787.843 en 2002 i a ¡¡¡ 1.429.974 !!! euros en 2007. Que algú m’explique en què se’n van tants diners.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: