La política d’on???

Estimats amics, pareix ser molt fàcil catalogar qualsevol discussió, com estar fent política de bar. Aquesta gran frase, que tots i totes hem sentit, i que fins i tot ens hem trobat al·ludits quan algun company ha fet referència a ella davant nostre, (algú tal volta que creu realitzar suficient moviment), és una d’aquelles frases que personalment em dona molt de joc, i em fa reflexionar al voltant de tot allò que intenta dir.
Les persones que ens diuen que fem aquest acte, aquest tipus de “política”, solen fer referència a ella com un fet roín. Pareix que per a ells, aquestes converses no significaren fer moviment, fer actuacions. Al cap i a la fi, el moviment és això, moure però anant cap a algun lloc que sapiem on està, no?
Amb aquesta afirmació no intente arribar a cap pensament filosòfic, no intente descobrir qui som i on anem en el mon i en la terra com a éssers, intente advocar per la denominada i maltractada política de bar. Eixes discussions han fet de mi, possiblement una persona diferent. Cada vegada que he conversat amb persones interessants, he trobat en elles tot allò que estava buscant en el discurs, tot allò que em podien aportar, ha sigut absorbit per mi fent-me canviar i fent-me un esser diferent.
No intente mitificar les discussions ni molt menys, ja que moltes vegades, aquestes estan advocades a llargues acalorades. Però haurem de pensar que tots (o quasi tots) els moviments de canvi social, han vingut de persones que parlaven i pensaven en grup, que eixe grup segurament mai uniforme ajudava a moure el moviment cap endavant, i que eixe grup segurament discutiria en el bar més pròxim de les seues cases.
Amb el que si puc estar d’acord, és amb el poc trellat que pot aplegar a tenir les persones quan no estan conformes amb la mateixa idea o amb el que el company planteja, i serà eixa la idea que haurà de canviar en les polítiques de bar, fent a les persones més disposades a canviar d’idea davant un plantejament diferent al d’ell.
Les discussions hauran de ser postures davant un tema, però tenint clar que mai hauran de ser rígides. Sempre que plantegem un debat flexible, en un bar o en un plenari d’un ajuntament, ens aprofitarà per anar endavant en el camí que tots junts estem realitzant.
Ara be, les discussions que generen els ajuntaments, com el nostre, son profitoses per a l’ideari que estem plantejant? Podem considerar que aquestos debats, son més profitosos dins de la vida política d’aquest poble, que els que es poden generar en el bar?
Només diré, que jo he tingut (com ja he dit abans), la gran sort de trobar gent interessant, i aquesta gent l’he trobada en el bar, en la política de bar, en els llargs cafés, en les llargues nits relatant tot el que envolta al i a allò que ell significa. En fi, no vull parèixer un representant de café, vull deixar clar que aquest tipus de política és més necessària del que alguns poden creure. I ja per a finalitzar, he de dir que en el nostre poble ho és més, ja que estan passant coses que han de fer ( i de fet ho fan), les polítiques de bar molt entretingudes, molt dinàmiques i amb tant de joc que podries estar parlant hores i hores i no trobaries el punt final. Animent-nos doncs, a fer política de bar, blogs revistes i en fi, tot el que estiga en les nostres mans per intentar canviar la mentalitat d’aquest poble, poble on passen coses dignes d’una pel·lícula de por i ciència ficció, i que necessita urgentment que els seus ciutadans reflexionen al voltant de tot allò que es fa i es decideix en la famosa casa que hi ha en la plaça de la font.

Cristian Fabra

Anuncis

~ per labotalaria a Novembre 12, 2008.

12 Respostes to “La política d’on???”

  1. Benvolgut Cristian, soscric (no sé si aquesta paraula existeix en valencià, la veritat; en tot cas, sona fatal) la teua apologia barística i encara en dic més, què hauria estat del moviment obrer sense la cultura de bar?

  2. Amb tot el respecte per als que fan “real politique”, en una democràcia tots els ciutadans no tenen perquè formar part d’una llista per tal de participar de forma activa i compromesa d’aquesta democràcia. Pense que ningú deurie retreure a ningú la seua forma de participar-hi emprant termes “pelin” despectius. Si ens posem així, podem recórrer fàcilment a la imatge que la classe política de tot signe té per al ciutadà mig i dir que la política és una “casa de llumenetes sense amo” per exemple. Tampoc és això, al meu parèixer totes les formes de fer política tenen cabuda i la seua pròpia funció en la societat.

  3. Nars, eres un crack.

  4. “DICCIONARIO DE LA LENGUA ESPAÑOLA – Vigésima segunda edición

    crack.

    (Voz inglesa).

    1. m. Droga derivada de la cocaína.

    2. m. Deportista de extraordinaria calidad.

    3. m. Caballo que destaca en las carreras.”

    Ja que no soc una droga ni un cavall (al menys que jo sàpiga) com a molt podrie arribar a emmarcar-me en la segona definició però la meua trajectòria a la pilota no done per a tant, així que no soc cap crack 🙂 Xavi, molt bons els articles de la Lira, m’ha molat molt el de Rousseau. A tots i totes, si cau en les vostres mans un exemplar de “La Lira”, no us els perdeu.
    Ja posats a recórrer a la RAE i cenyint-nos al tema que ens ocupe, la novena acepció de la paraula política diu:

    “9. f. Actividad del ciudadano cuando interviene en los asuntos públicos con su opinión, con su voto, o de cualquier otro modo.”

  5. Lo de crack anava per la droga, clar. En la pilota encara t’has d’esforçar un poquet més.

  6. Cristià, m’agradaria fer-te un xicotet aclariment o en tot cas una xicoteta discrepància, al teu articule, que he de mencionar està molt encertat en la seua essència i la seua naturalesa.
    En primer lloc no amagaré la meua identitat, sóc José Miguel Carbó, pare de Sheila a la qual crec que coneixes, pot ser que el teu i jo no hàgem parlat mai, ni tan sols davant d’un café, ja que puc dir que no sóc aficionat a esta classe d’establiments.
    En les ultimes eleccions, vaig anar com 3r en la llista pel Bloc de la localitat, fins que el nostre il·lustríssim alcalde va modificar la realització dels plens ordinaris, i basant la majoria dels seus actes a través de plens extraordinari a hores tan lògiques com les 9 o 13 del matí, pot acudir a tots els plens que es van realitzar, i puc afirmar que ni per part de l’equip de govern amb la seua majoria, que no ha permés participar a cap grup polític en cap de les decisions que s’han pres, com per part del principal partit de la “oposició” qui en multitud d’ocasions s’ha dedicat a abstindre’s en les votacions importants (sous, taxes, etc.), amb la qual cosa queda clar que no hi ha debat polític en el nostre ajuntament.
    M’agradaria que la gent d’este poble, donara un pas al front, i reconeguera publicament les seues tendències polítiques, que són coses que no tenen perquè amagar-se, perquè crec que es pot mantindre xarrades entre persones de diferents idees sense necessitat que existisca mala sang cap a l’altra persona, ací lamentablement, pareix que t’assenyalen per expressar les teues idees, i no es puga ser amic un d’un altre.
    M’agradaria poder pendre café un dia i parlar d’estos temes que ens agraden amb relació al nostre poble, que encara que no sóc natural d’ací, d’ací em sent

  7. Hola Jose Miguel, estic d’acord amb tu, i també crec que aquest plantejament que fa el nostre alcalde al voltant dels plenaris pareix sospitós, fins i tot alguna animeta en pena podria pensar que el que vol és no tindre a ningú per davant. Be, el que si puc dir és que no té per que interessar la política (i em referisc a la que es fa a l’ajuntament) per a ser una persona compromesa. Com tampoc demanem que Simon faça d’activista extrem, i comence a omplir la nostra casa de la vila amb els denominats “còctels molotov”. El que si crec, és que aquestos espais són vàlids per obrir la ment, que al cap i a la fi crec que és molt més important. La política és un fet complicat, desgraciadament durant molta part de la història ens han fet desconfiar de tot el que diu la burocràcia, i tot el que va lligada amb ella. També he de dir, que açò no lleva a què jo desconfie del teu servei per aquest ajuntament. Però si que te de dir, que crec que de vegades, és molt més productiu parlar del sexe dels àngels, abans de determinar amb quin d’aquestos àngels ens volem casar.
    Per tant, com a conclusió que jo extrac del teu comentari, podríem dir que un café amb la gent pot fer ajuntar postures i arribar a acords, i el que no fa aquest alcalde, és intentar arribar a eixos acords, per tant és una postura que podríem denominar com criticable.
    Per un altre costat, crec que vosaltres que esteu en l’oposició, teniu l’oportunitat de fer públiques aquestes jugades que realitza el nostre mandatari, be realitzant un blog com aquest, o be realitzant un “foro” on poder discutir tots aquestos aspectes. D’altra banda, estic d’acord que la vostra feina avui en dia, és diguem prou complicada. Però be, per a això estan els espais com aquest, per a fer converses, i per a poder aplegar a determinacions conjuntes.
    Ja per a finalitzar, t’he de dir que jo també estaria dispost a fer eixe café amb tu, però has de pensar que diuen els que em coneixen, que puc aplegar a ser prou pesat amb temes polítics.
    De totes formes a sigut un plaer llegir el teu comentari del meu post.

  8. Varies cosetes:
    1. No entenc lo de casa de la vila i coktels molotov…¿?.
    2. Lo de obrir la ment i tal…. està molt bé, pero sols és aixó, està molt be, i crec que tots tenim la ment prou oberta…
    3. No penseu que més que no creure en la forma de fer política o no creure en la política en general, que a la fi, és el sistema legal que tenim per organitzar-mos, té més a vore amb el no voler ficar-se en camisa d’once vares, per dir algo (és la meua opinió).
    4. No conec a ningú que haja fet una instancia de protesta a l’ajuntament, o haja demanat documentació o explicacións per escrit a l’ajuntament sobre algún tema “picantet”, o si, crec que algú/a ho ha fet sense obrir cap debat de si calia fer-ho o no o si deuria de utilitzar un llenguatge o altre per arribar a més gent…

  9. Hola Simón, estic d’acord amb tu amb el raonament que fas al punt 3 quan dius que és un tema de voler o no voler ficar-se en camisa d’onze vares al referir-te a fer política des de dintre d’un partit. Et puc parlar del meu cas concret i seré sincer. Jo no em posaré mai en política (tal i com ho has fet tu per entendre’ns), a no ser que algú m’apunte amb un arma de foc. Això és així degut fonamentalment a que soc una persona que, per naturalesa, defuig el conflicte i, avui en dia i més veient el que veiem al nostre poble, la política és un conflicte que arribe fins a l’àmbit personal (quan deurie de ser una activitat més “normal”, com apunta Jose Miguel). Per això crec que serie posar-me en camisa d’onze vares com tu dius i per això mai m’hi posaré. Preferisc dormir tranquil creient que soc amic de tots a ser un referent per a una meitat però viure amargat sabent que l’altra em pele viu. Exerciré el meu dret de vot quan pugue, parlaré molt al bar, escriuré a algun fòrum i prou.
    Potser és una posició covard però és el que hi ha. Tots no naixem iguals (per sort). L’important de tot açò és parlar clar (com tu fas) i reconèixer on es trobe cadascú i, sobretot, no retreure que u es trobe a un lloc i un altre a un altre o dir jo faig més que tu i tu fas menys que jo. Si u vol fer “política de bar”, la fa, si u vol fer “real politique”, la fa i si u no vol fer ni l’una ni l’altra, doncs no fa res. Açò no és una competició de compromís. A més, per que hi hagen herois hi ha d’haver gent a la que salvar, no?….

  10. Nars, no em referia 100% a fer política d’ins d’un partit… em referia al fet de no sols parlar i deixar que les coses passen pel davant, simplement… Jo no em considere polític, ni molt menys, em considere una persona amant de les seves arrels, i m’he ficat en politica, si volem parlar clar, per recolzar una opció de canvi, una eixida a la situació o com és vullga dir, a mode de protesta, i protestar és pot fer de moltes maneres, desde el bar, als foros, fent instàncies… però amb veu alta…
    Com tú ben dius, l’important és parlar clar i que cadascú faja el que creu que ha de fer. Ahhh, i pense que no eres cap covart, pocs firmen en nom propi, i no em refereixc a aquest blog…

  11. Tot clar Simón 😉

  12. Estimat Simon, espere no haver-te molestat amb el meu comentari referent al coktel molotov, era simplement una continuació de la molt ben utilitzada ironia que havia fet Nars en un comentari anterior, el que menys pretenia era molestar-te.
    Pel que fa al teu comentari, crec que ja està tot dit, crec que hem deixat clar el nostre punt de vista, i per tant crec que els dos, o almenys jo, he tret conclusions al respecte d’aquesta agradable reflexió.
    No puc dir més, ja que crec que seria repetir coses ja dites i no avançaríem, i el que jo intente és tirar endavant, per tant per la meua part crec que ha quedat clar les nostres xicotetes diferències de pensament al voltant d’aquest tema i crec que serà moment de donar pas a l’opinió de tots aquells/es que vullguen compartir el que pensen del que ací s’ha dit. Per tant, només dir-te que queda tot clar, a i espere veure’t demà a l’hora del café. Fins ara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: