Presentació CFMA Coordinadora Festes Majors Autogestionades

logo_cfmadefinitiuSegur que us heu fixat que d’uns anys ençà han anat apareixent a forces comarques Festes Populars Autogestionades i que les més veteranes s’han anat consolidant.

Les Festes Majors Autogestionades apareixen a partir de la necessitat en diversos pobles i barris de completar la Festa Major “oficial” amb activitats pensades des de i per al jovent però també per donar un pes important a les diferents expressions de Cultura Popular i ser espais on visibilitzar les reivindicacions i conflictes socials.

Tot això amb una organització horitzontal, és a dir amb l’assemblea com a òrgan sobirà per a prendre les decisions. Normalment són espais impulsats unitàriament des de els col·lectius o entitats socials o culturals però oberts a la resta de la població. Són Festes Autogestionades ja que com a opció prescindeixen de les subvencions de les Administracions o empreses privades per tal de no perdre autonomia, també són espais de treball voluntari on ningú cobra per treballar, on la principal font de finançament són les barres i on en el cas que hi hagi beneficis sempre es reverteixen en projectes polítics locals.

En definitiva són espais pensats per participar activament, organitzats des del propi veïnat i amb voluntat d’aprofundir en la cohesió social.

Així doncs, el passat diumenge 17 de maig es funda la Coordinadora de Festes Majors Autogestionades (CFMA) al Centre Social Autogesionat Can Vies, coincidint en en l’11è aniversari d’aquest, després d’una primera reunió a Borriol el passat mes de març.

La iniciativa neix impulsada per la Festa Major Alternativa de Santsi les dues Festes del País Valencià amb qui des de fa tres anys estan agermanades, la de Borriol (La Plana Alta) i la de Vilallonga (La Safor).

L’agermanament consisteix en l’intercanvi d’activitats, de coneixements i d’infraestructures i en aquesta línia es va voler ampliar al màxim de pobles d’arreu, on hi hagi Festes Majors Autogestionades. Així doncs la CFMA es fundà ja amb una desena de Festes impulsores que a part de les tres inicials inclou Manresa, Cornellà, Sarrià, Castelló, València, Vilafranca del Penedès i Lleida tot i que altres pobles de diverses comarques ja han mostrat el seu interès per sumar-s’hi.

Els requisits que es demanen és que el finançament de les festes no provingui en cap percentatge d’entitats oficials o privades que posen en compromís la independència i l’autonomia dels projectes, que en l’organització d’aquestes no hi participin partits polítics ni ONG’s vinculades directament a aquests, que siguin models organitzatius horitzontals/assemblearis i que tots els beneficis que puguin generar les Festes es destinin a iniciatives de caire polític, social i/o cultural.

La CFMA té com a objectius principals l‘augment qualitatiu i quantitatiu de les festes autogestionades arreu del País, el qüestionament crític i pràctic de les dinàmiques institucionals i comercials de l’oci i la cultura popular i l’obtenció d’enriquiment mutu a nivell pràctic, teòric i material que afavoreixi la tasca dels col·lectius locals de caire autogestionat. També valora com a molt important la creació d’una xarxa de coordinació d’esforços que es consolidi i que doni capacitat de resposta comuna.

Un motiu més pel que ha nascut la CFMA és unificar esforços tenint en compte el fet que les Administracions posen moltes traves burocràtiques a l’organització sobretot a nivell d’espai, buscant sempre l’aïllament quan no directament la prohibició com els passa a alguns pobles del País Valencià on les batllies del PP no cedeixen cap espai públic per a desenvolupar les activitats de les Festes Alternatives.

La presentació oficial de la Coordinadora es prepara de cara al març de 2009 coincidint amb la 2a edició de la Magdalena Alternativa de Castelló de la Plana.

Jesús Bautista

Anuncis

~ per labotalaria a Novembre 25, 2008.

17 Respostes to “Presentació CFMA Coordinadora Festes Majors Autogestionades”

  1. Em sembla molt interessant la proposta i les activitats que dueu a terme. El que no acabe d’entendre és per què aquestes Festes Majors alternatives es fan coincidir amb les Festes Majors “oficials”. T’agrairia que m’ho explicares.
    També veig una certa contradicció amb la voluntat “apolítica” d’aquestes Festes Majors alternatives: mantenir-se al marge de partits, d’ONGs vinculades a ells o d’institucions oficials i privades per tenir plena autonomia; però al mateix temps fent referències continuades a la voluntat de participar (o, fins i tot, escrius, d’invertir els guanys) en projectes polítics, socials o culturals la naturalesa dels quals no especifiques. A això, que jo sàpiga, se li ha dit sempre fer política, encara que no siga de partit (i, per cert, no passa res per fer-ne).

  2. Ei, un moment el text no és meu, és de la “CFMA”. Imagine que aquest pagina no disposa de cap ferramenta que fase distingir al lector o participant, la diferencia entre l’autor del escrit i la persona que ho envia. Però be, pense que el text és lo suficienment explicit, al respecte.
    La contradicció real s’em presenta a mi, ja que m’estas otorgant el poder de solucionar la teva contradicció. Doncs ho vaig a intentar, sempre parlant desde mi, de la manera en la qual jo visc i veig les coses.
    Per a mi, les dues contradiccions, són una i la mateixa. A saber, potser aquesta sensació és remiteix a la teva lectura historiogràfica, historicista, cientifista,… de la realitat. Hem dise portar per l’aroma de la contradicció.
    Si, la vertadera pregunta és, per què ens no hem emancipat? Intentare respondret! Primera, per què no deixem de ser agents socials o subjectes culturals,… per què no tenim capacitat per asumir la nostra tasca d’un altra forma o de més formes. Per què estem tocant un nervi identitari. Finalment per què no podem disar de banda la dimensió personal dels membres de l’assemblea, amb les seves pors, inseguretats, baixa autoestima, els seus moments,… Al mateix temps imagine que hi hauran causes economiques, causes de comoditat,…
    Ara, el per què les plantegem en les “Festes Majors Convencionals”, doncs per què les festes majors s’han mercantilitzat; per què no visualitzen les diferents sensibilitats; per què no tenen en conter al nou vingut; per què necessitem expresar-nos; per què sols pot ser el veinat qui marque el ritme; per què baix aquell concepte de festa subjau el concepte d’igualtat sustancial; per què on són les persones d’altres nacionalitat o altes cultures;…
    Després, el text en cap moment explicita un atribut de “apolitics”. Apolític, alie o aliena a la politica. En tot cas tu té estas referint a un atribut de inpolític o antipolitic, no? Hem guie per l’argumentació i a l’intencionalitat de la contradicció. Bé, pense que qualsevol col•lectiu s’organitza, s’estructura, és desenvolupa d’alguna manera. Pot ser sempre baix les necessitats que van surtin. Ara, si ens esforçem en equiparar, identificar, igualar,… aquestes ferramentes, aquestes formes d’organitzar-se amb formes d’altres temps, evidentment trobarem anal•logies, inclus podrem arribar a identifeicar-les. Però, pot ser açò no es cosa nostra, si no de qui li dona sentit al fenomen. On buic aplegar és que si aço ho llegim en clau política, simplifiquem el tema, no diem tot el que passa!
    Per contra si ho llegim en clau política, evidentment estem fent política. Evidentment desenvolupem l’alternativa en festes, per què l’esser huma té una tendencia política per naturalessa o és deu a la nostra incapacitat de entendre les coses d’un altra manera,…

    No sé si et conteste?

  3. Hola, Kxup. Efectivament a mi em sortia el teu nom a la part de baix de la notícia. Així que no és tampoc una pregunta a tu, sinó un dubte que plantege a qui, del col·lectiu, vullga contestar-lo. No sé si t’he acabat d’entendre. En tot cas, sí entenc els motius que dones per explicar o justificar les Festes Majors Alternatives (s’han mercantilitzat, no mostren les diverses sensibilitats, no són igualitàries…) que, tot i que no en tots els punts, puc compartir. Ara bé, no sé si acabes de respondre’m a una de les dos preguntes que vos feia, que era per què es fan coincidir amb les Festes Majors ‘oficials’. Pel que em dius supose que és perquè el fet d’emplaçar-les eixos dies és, en ell mateix, un acte reivindicatiu, de protesta. La qual cosa enllaça amb l’altre interrogant que et plantejava, i de fet el contesta. Efectivament, com dius, la Coordinadora no planteja l’apoliticisme, però, pel que veig, tampoc la impolítica (ser contrari a la política), sinó més bé una forma d’acció política al marge de les institucions polítiques existents, no? No crec que sigue una qüestió de quina ‘lectura de la realitat en fem’ (per cert, els termes ‘historiogràfic’, ‘historicista’ i ‘cientifista’ no són intercanviables). En tot cas, com ja et deia anteriorment, no em sembla malament. Supose que el problema rau més en què la paraula ‘política’, després de tanta corrupció i altres coses encara pitjors, està molt devaluada (i sovint se li dona un significat molt restrictiu: et remet a un altre post i els successius comentaris que ha generat en aquest mateix blog). Amb tot, jo seguisc creient en la política (siga de bar, com a militant o reivindicant un altre tipus de festa) com el millor mitjà per transformar el món en què vivim, i no crec que ens n’haguem d’avergonyir.

  4. Hello!

    Tinc clar que no són intercambiables, però podem trobar punts en els quans és pareixen, traure anal·lògies que m’ajudaven a donar sentit al que intentava expresar.
    On volia aplegar és ahi, que evidnetment no estem al marge de la política i molt menys en catalunya. Però tanmpoc s’ens pot interpretar unicament baix el paraigües de la política, hi han més coses.
    Joc, acció o efecte de jugar. Jugar, fer algo amb alegria i amb l’unic fi d’entretindres o divertise. Festa, reunió de gent per a celebrar algún succes, o simplement per a divertirse. Tradició, transmissió de noticies, composicions literaries, doctrines, ritos, costumbres, etc., transmeses de generació en generació. Cultura, conjunt de modes de vida i costums, coneixements i grau de desenvolupament artistic, cientific, industrial, en una època, grup social,etc. Transformació, acció i efecte de transformar. Transformar, fer cambiar de forma a algo o algú. Hé utilitzat aquestes definicions, tretes del diccionari, per intentar contestarte a la primera contradicció. Si els tirs van per aquí.
    Si et preguntes, per que no ens sentim lo suficientment autonoms per poder establir les nostres festes, al marge de institucions, població, festejos,etc. Ho si et referies a que les plantejem en festes per fer oposició a l’equip de govern del moment. Doncs jo et dic que barretjes les tres postures, estes dos ultimes i la què et feia en el post anterior, en la qual parlava de “l’emancipació…”. L’altra argumentació la que tu asenyales, es més pragmatica, es conseqüencia d’aquesta barretaja.

    La segon contradicció, pot ser siga normal que s¡et plantejare. Ja què el text intenta sintetizar les multiples sensibilitats. M’he explique, aquí en catalunya la realitat és diferent. Aquí les Festes Majors Alternatives, són molt diferents, hi han què: concentren 20 col·lectius diferents dins de la mateixa festa; és desenvolupen per el propi ajuntament; són de tercera generació; no són autogestionades; hi participen partits polítics, de tot caire; hi han que participen partits politics però aquestos s’ajusten a aquesta filosofia; una especie d’organismes que funcionen com bancs, que gestionen, donen prestecs, invertisen en moviments,…;etc. Aleshores per aquí ningú renuncia a la política, ningú… per aixó intenta filar prim, qui pot participar i qui no!
    Apolitic, posam tres exemples diferents de agents social que siguen aliens a la política (no entren nens, gent molt gran i discapacitats extrems). Jo no trobe casos on algú és alie a la politica, aquí en occident. Per aixo no crec en aquest concepte.

    Per finalitzar, vaig ha intententar marcar diferencies entre fer política i fer política. Quines diferencies trobes, entre: un heterosexual i un transexual; entre la medicina convencional i les medicines alternatives; entre una pedagogia convencional i una pedagogia llibertaria, popular,…; quina diferencia hi ha entre una persona titulada i una persona que fa molt que desenvolupa un tasca, en un treball concret;…
    Imagine que al final de la jugada són apostes de vida, al final cadascú decidis tirar per un cami,… i no pasa res

  5. Perdona, però el que passa és que jo això de ‘l’emancipació’ no ho entenc, serà que soc torpe. A què et refereixes? A si esteu o no emancipats de les Festes Majors ‘oficials’? A mi em sembla que sí, no? Vos autogestioneu i sou autònoms. La pregunta era que si sou autònoms (jo no sé si empraria el terme ’emancipat’, que fa referència a una relació prèvia de servitud), per què feu coincidir unes Festes amb les altres. Totes les activitats que em relaciones a dalt em semblen molt bé (de fet, saps que hi assistisc assíduament), però no veig cap raó per la qual s’hagen de fer coincidir amb les altres (es pot jugar, passar-ho bé, fer festa, recuperar les tradicions, etc. en qualsevol moment de l’any, no?). Entenc que si les feu coincidir, com t’he dit a l’anterior comentari, és perquè no només voleu fer totes eixes coses (que torne a dir, em semblen molt bé), sinó perquè voleu també reivindicar un altre tipus de festa al marge de la ‘tradicional’ (la qual cosa, també em sembla molt bé). Açò se’n diu fer política (encara que, per suposat, n’hi hage moltes coses més i es plantege també més enllà dels partits).
    D’altra banda, la comparació amb Catalunya, què vols que et digue? A mi em sembla que el que mostra és que és possible fer totes eixes coses d’una altra manera. Si ací (a Borriol dic ara, que el País Valencià no me’l conec prou) no es fan o no es poden fer com a Catalunya (per cert, a tota Catalunya?) serà per alguna raó. Però en principi no veig que n’hi haja res ‘inherent’ als borriolencs que els incapacite per a fer el mateix que allà.
    Per últim, quan em dius que cap agent social és ‘apolític’, no m’estàs donant la raó al primer comentari que vaig fer? El que he estat volent dir és que n’hi ha moltes formes de fer política (totes legítimes) i, efectivament, com acabes l’anteriór comentari, “cadascú decideix tirar per un camí… i no passa res”.

  6. Molt encertada la teua última frase kxup. Al final la gent que aposte pel mateix camí, que tenen sensibilitats i objectius pareguts s’uneix en una activitat que les reivindique i les fa accessibles a la resta. Això, com ja s’ha quedat, és fer política en tant que aquesta es pot definir (tirant mà d’internet ;)) com el procés ideològicament orientat per la presa de decisions per la consecució dels objectius d’un grup. Unes preguntes relacionades amb les sensibilitats de cadascú i la general de la CFMA, que m’han sorgit al llegir el teu comentari, (vage per davant que nascudes del dubte i sense cap ànim de crear polèmica i enfrontament i sí, en tot cas, debat).
    Frase creadora dels dubtes -> “aquí en catalunya la realitat és diferent”.
    Dubte 1: Catalunya inclou al País Valencià?.
    Dubte 2: Si és així, sobre quin nivell d’inclusió estem parlant (cultural, polític)?
    Dubte 3: És aquesta inclusió (si existeix) axioma de base de la CFMA o bé la CFMA aglutine sensibilitats diferents a aquesta (gent que no sent que ara o en un futur el País Valencià pugue formar una unitat cultural i/o política amb el Principat)?
    Reitere que açò no pretén ser cap atac a ningú, ja que el tema es preste molt a això, són només uns dubtes les respostes als quals em poden servir per comprendre millor la CFMA i els seus objectius i reivindicacions. En tot cas em semble lloable la tasca d’agermanament i intercanvi amb associacions de les comarques del nord que esteu duent a terme.

  7. Kxup, perdona’m però pot ser hi haja una altra possibilitat a la teua frase que se m’ha escapat abans i m’hage creat els dubtes. Que estigues ressidint actualment a Catalunya…. 🙂 cosa que, si és així, desconeixia i per tant ha creat el malentés…No obstant no estarie de més donar respostes als dubtes , el saber no ocupe lloc no?… Salutacions

  8. Hello, otra vez!

    Si, perdoneu, potser les argumentacions és poden malinterpretar. Ja que el text está en clau “CFMA”, jo parle en clau “FAB” tot el rato i a més a més estic vivint a catalunya.

    No, el col·lectiu de col·lectius no presenta cap intenció nacionalista, ni res per el estil. Ni la “FAB” particularment t€ampoc. Ni és cap objectiu. El que passa que demoment la xarxa sé está feta per aquí, pareix ser que per la resta de punts del estat no hi han fenomens d’aquest tipus (almenys jo no els conec, segur que actes puntuals segur que sí). Realment el projecte está en un estat embrionari, demoment sols abarca el que abarca. Però en Catalunya la realitat és un altra i la dimensió nacionalista, l’ideari de països catalans i tal, está present en molta gent,… de totes totes, aquesta gent té una concepció de païs o de països catalans, molt diferent a la que presenta CIU, ERC, PSOE, PP, IU,…

    Apolitíc, ho utilitze per mostrar la inconsistència de la teva argümentació. Per intentar fer visibles, els paramentres baix el que estas operant. Per mostrar la sensació que et trasmeten, ja que en cap moment ens hem pronunciat al respecte. Ni CFMA, ni FAB, aleshores si com a coléctiu no ens hem expresat al respecte, sols pot mostrar aixó, els prejudicis amb els quals ens mires. També potser que aquesta concepció sobre nosaltres, naisque de la teva inquietud, en la qual afirmes que el concepte de “política” i la practica de “política”, avui , en general, és maltractada.

    Xavi, no et justifiques, constanment, tranquil. Ja se que tranquil estas!

    “Emancipats”, ho dic per què si no ho fem en altres dates és pequè no estem preparats, en el sentit ampli de la paraula. Repren l’argumentació anterior al respecte. En capacitat pràctica és evident, que podem! Com tu dius.

    Finalment, faria una distinció sobre la política. Per a mi no és el mateix, que un col·lectiu, associació, partit,… és cree de manera formal o informal per a desenvolupar tasques polítiques. Un altra cosa sería actuar amb conciencia política. Un altra seria que el teu caminar genere expresions i posicionaments, inconcients i concients: polítiques, economiques, pedagogiques, publiques, culturals, socials, ambientals, didactiques, alimentaries,… És a dir, que si la finalitat de un quefer no és política, l’actitud no pot ser unicament política i no podem llegir el fenomen d’una forma univocament política. Sinó, que seria de les persones, dels sentiments, de les emocions, de les pors, de lo que una persona decideix,… a sí, si a qualsevol gest li diem política…

    La política, és un tret cultural?

  9. Bones companys!!

    Uff, quines parrafades… Jo només vull donar la meva opinió sobre l’inici de la polèmica que ha encetat xavi:

    Jo no llig (i açò és important per què discutir sobre una paraula que no apareix enlloc… ) en el text que la CFMA siga apolítica, més bé el que trobe és la definició de la política que vol fer la CFMA i per tant les Festes que la integren. I respecte a si és o no contradictòria ja entra en la valoració de cadascú, ara, si es compleix eixa definició no veig la contradicció en cap lloc.

    Per què es fan les Festes Majors Alternatives al mateix temps que les Festes Majors Oficials? Està clar, no? El mateix nom ho diu, si no no serien Festes Majors Alternatives, serien Festes Alternatives i prou.

  10. Ei, Kxup, açò ja se’n va de mare. Anem a vore. En cap cas he tractat aquesta qüestió de forma personal, ni molt menys he posat en dubte la tasca que feu o deixeu de fer. I açò, perdona, no és justificar-me de res, és donar una opinió. L’únic que havia fet era una pregunta: per què es fan coincidir unes festes amb les altres. En concret escrivia (al primer comentari) el que segueix: “Em sembla molt interessant la proposta i les activitats que dueu a terme. El que no acabe d’entendre és per què aquestes Festes Majors alternatives es fan coincidir amb les Festes Majors “oficials”. T’agrairia que m’ho explicares.” En l’últim comentari em respons finalment, crec, a la pregunta: si no ho feu una altra data és, segons dius, perquè no esteu preparats (ja entenc que no és fàcil aplegar-se tanta gent una determinada setmana a l’any, per exemple). Si és així, em pareix molt bé. També m’haguera paregut molt bé (i açò tampoc és justificar-me de res) que m’hagueres contestat que ho feu en eixa data perquè fer coincidir les vostres festes amb les ‘oficials’ és una forma de protestar contra com són i en què s’han convertit aquestes. Donat que no ho entenia (i per això et feia la primera pregunta), deduia que si les feieu coincidir era per aquest segon motiu (més encara quan, si no recorde mal, el lema de l’última FAB era “La festa prohibida”, no?). A mi no em sembla un argument inconsistent, ni el producte d’un prejudici, que m’atribueixes.
    D’altra banda, per suposat que no totes les formes de fer política són iguals, crec que en això hem coincidit tots (en aquest post o en altres). Ni tampoc tots els comportaments són ‘polítics’, fins ahí podíem arribar. Ara bé, et cite a tu mateix en un comentari anterior: “Coneixes algun subjecte social que siga apolític?” Si vos reuniu un grup de gent per a fer festa d’una forma diferent i passar-ho bé, això és una cosa (per exemple, el garito dels quintos). Ara bé, si us reuniu un grup de gent per a fer festa i, amb això, protestar contra el tipus de festa que es fa (per tant, per transformar les festes del poble), això és una altra cosa . Ara t’escriuria que, per cert, a mi em sembla molt bé que ho feu i vos donaré, com fins ara, el meu suport, però no sé si creuràs que ho afegisc per a justificar-me (tot i que encara no sé molt bé de què m’hauria de justificar).
    A tot això, crec que estem monopolitzant el blog i que en lloc d’aclarir-nos, cada vegada estem més embolicats. Per la meua part ja he deixat escrita la meua opinió, si algú més vol intervindre que ho faça. Ale, Kxup, i no t’enfades (ara posaria ací una careta d’eixes que pose Nars somrient, però jo no sé fer-ho).

  11. Hola!
    Estic seguint amb molt d’interés la vostra discussió, i pensava escriure un paràgraf amb la meua opinió sobre el tema però he pensat que no és una bona idea.
    Així que aniré al que volia dir, el que m’ha tocat la fibra, la intervenció de Nars, tema alié a la discussió que esteu mantenint.
    Sobretot pel que fa al tercer dubte. La frase: en un futur el País Valencià pugue formar una unitat cultural i/o política amb el Principat.

    Les fronteres lingüístiques no coincideixen amb les estatals pràcticament mai (almenys de moment, segurament acabaran per coincidir), per més que els estats intenten posar-hi remei.
    Per això, parlar d’unitat cultural i/o política en la mateixa frase no ho trobe massa encertat (si no ho fa algú que pense que aquestes fronteres haurien de coincidir, cosa que és opinable).
    Els territoris del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i uns quants més, ja formen (o millor dit, encara formen) avui dia, una “unitat cultural”, almenys tal com jo entenc aquest sintagma, ja que parlem la mateixa llengua, i compartim, a més, molts costums i maneres de fer i de viure. Una unitat invisible, silenciada, amagada, no reconeguda i no acceptada a nivell institucional, però amb alguns ingredients, podríem dir, objectius, que fan que en puguem parlar, com a mínim des d’alguns dels significats que li podem donar a aquest terme.
    En resum (ja no parle del post), pense que la unitat cultural (parle sobretot de la unitat lingüística) dels països catalans és un fet, i que la seua hipotètica unió política és una idea, una opinió, una hipòtesi.
    Dos coses que no hem de mesclar.
    La unitat lingüística és un fet que ha de ser consensuat per tots, així com la necessitat de la promoció i difusió de la llengua en plataformes arreu del territori etc, si volem, simplement, existir d’ací 50 anys.
    La relació entre associacions dels diversos territoris és una cosa normal, que no porta implícita cap tipus d’ideologia, almenys que aquestes associacions diguen el contrari.
    La sospita generalitzada quan açò ocorre és el que no és normal, ni desitjable, ni just. Però sí molt perillós per al nostre futur, si és que en volem tenir.

    (Per cert, ahir van tancar més repetidors de TV3, els de la costera i la ribera, aviat ens tocarà el torn)

  12. A demanda del nostre company l’ínclit Xavi anem a llevar ferro al tema amb un minicurset de com posar caretes als comentaris. Pot parèixer una mariconada però la força expressiva de les mateixes es justifique en ocasions pel to que poden arribar a tenir aquestes discussions de blog. La veritat és que la primera vegada que vaig vore que apareixie una careta em vaig sorprendre, ja que no sabie que aquest blog donave aquesta possibilitat. Bé doncs anem allà. ADVERTÈNCIA: no conec la varietat de caretes que té la pàgina així que igual alguna ix amb els caràcters originals.

    1) Somriure normal -> teniu que escriure seguits els caràcters “:” i “)” -> : + ) = 🙂
    2) Rissotada -> : + D = 😀
    3) Tancant un ull -> ; + ) = 😉
    4) Tristor -> : + ( = 😦
    5) Sorpresa -> : + O = :O

    De moment teniu aquests per anar tirant. En pròximes edicions del curset intentarem aprofundir més en el tema. Fins aviat 😉

  13. Quan dic “la unitat lingüística és un fet que ha de ser consensuat per tots”, en realitat vull dir que “és un fet que ha de ser recolzat per tots”. ha sigut un lapsus.

  14. Bueno Xavi!

    Vaig a tancar el tema jo també. Sentó si té he molestat. No trobe el “anarsen de mare”, veig que hi cops que és complicat entendres per aquí, però be.

    Quan die lo de justificar, cite “Em sembla molt interessant la proposta i les activitats que dueu a terme”, “Totes les activitats que em relaciones a dalt em semblen molt bé (de fet, saps que hi assistisc assíduament)”, “(que torne a dir, em semblen molt bé)”,… hem referia a estos comentaris. Volia dir que tranquil, que ja ho imagine, que et veig per la “FAB”, però inclus així et podrien pareixer mal. Que no tens per que explictarmeu. Si ho trobes necessari no passa res, dacord. Perdona.

    Apol·litic, no vaig a dirte res més, ja t’ho explicat (i Iganci hem sembla que també). Clar, si no coneixes com funciona el col·lectiu, nosé arribes tu sol a la conclusió. Però després dius, cite “Supose que el problema rau més en què la paraula ‘política’, després de tanta corrupció i altres coses encara pitjors, està molt devaluada (i sovint se li dona un significat molt restrictiu: et remet a un altre post i els successius comentaris que ha generat en aquest mateix blog). Amb tot, jo seguisc creient en la política (siga de bar, com a militant o reivindicant un altre tipus de festa) com el millor mitjà per transformar el món en què vivim, i no crec que ens n’haguem d’avergonyir”, i açò hem justifica la teva idea infundada o m’aclara per que dius lo de apol·lit.

    Nosé, interprete (ara ja no sé si coincidix amb el que dius o amb el què penses, parlar així hi ha cops que és complicat), intente traure una idea de “concepte” de política que plantejes. Aleshores hem costa trobar agents que queden al marge de la política. També entenc que el argument, cite “Si vos reuniu un grup de gent per a fer festa d’una forma diferent i passar-ho bé, això és una cosa (per exemple, el garito dels quintos)” o fas per contradir la meua argumentació. Però jo crec en el element festiu, és la meva aposta transformadora, amb la amplitud de la paraula. Ara si açò genera posicionaments i expressions de molts tipus, si! Ho expresen, inclus campanyes de defensa, de burala, de relativitzatció, de seguretat,… “Visca la festa prohibida”.

    Per a mi, i és lo que he intentat defensar desde el principi, és que no unicament fem política, cite “A això, que jo sàpiga, se li ha dit sempre fer política, encara que no siga de partit (i, per cert, no passa res per fer-ne)”, “amb tot, jo seguisc creient en la política (siga de bar, com a militant o reivindicant un altre tipus de festa) com el millor mitjà per transformar el món en què vivim, i no crec que ens n’haguem d’avergonyir”, “Açò se’n diu fer política (encara que, per suposat, n’hi hage moltes coses més i es plantege també més enllà dels partits)”,…. hem fa l’imprssió que tu enfatitces molt en ella, jo intentava relativitzar una mica eixe enfasi. Tot i que pense que si, que la politica també és te que transformar i transforma.

    Per que ho fem en festes, per què es un nervi identitari, per que no estem capacitats per fer-ho en altres dates, tot i que anem fent els nostres pinitos, poc a poc. Per què volem ensenyar a la gent que pot fer la seva, que no és complicat, que simplement és posarse i ja esta. Per qué transformen la realitat, per què enseyem a la gent moltes expresions artistiques, formes de vida, tarannas,… nose. També té la seva vesant política i al meu parer no té que desapareixer.

    Després, evidentment, no conec tota catalunya, ni totes les realitats catalanes,… conec molts, però no tots. Després conec organismes, col·lectius,… què si que estan estesos per tota reu. Evidentment, estic en tu coses semblants és poden desenvolupar en Borriol, Castelló,… crear xarxes per cooperar, és una ferramenta molt potent. Sobretot quan trobem abusos de poder.

    No unicament és fer politica

  15. La ultima frase, suprimisla, s’ha colat no anva ahi.

  16. Bones Salva, vaig a intentar explicar-me millor 🙂 La frase que t’ha mogut a fer el comentari tenie un començament:

    “És aquesta inclusió (si existeix) axioma de base de la CFMA o bé la CFMA aglutine sensibilitats diferents a aquesta (gent que no sent que ara o en un futur el País Valencià pugue formar una unitat cultural i/o política amb el Principat)?”

    Només li plantejave a kxup un dubte, no tinc cap sospita de res, perquè tampoc serie cap delicte que tinguessen una ideologia d’unitat entre els Països Catalans tant cultural com política. I dic cultural també a la mateixa frase, (encara que no et semble encertat i de fet crec que no ho és si ens atenem al teu raonament) perquè estave parlant de diferents sensibilitats. Estaràs d’acord amb mi que n’hi han de diferents, pot haver-hi gent que no considere als Països Catalans com una unitat cultural, ja que, com resa una de les meues frases predilectes, dita per Clint Eastwood “les opinions són com els culs, cadascú té el seu”.
    Només això.

    Salutacions.

  17. Ok, cavallers, gràcies per les respostes. Hem queda tot més clar. Probablement he sobreinterpretat en alguns punts el text de la coordinadora (en els punts sobre el seu apoliticisme o no) i no he tingut en compte que no es referia específicament a la FAB. Au (Nars, a mi segueix sense eixir-me la careta).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: