TORNE VOSTÈ DEMÀ (Basat en fets reals, o no)

Fa uns anys va vindre a visitar-me al poble Lluís Bernat, un amic meu de la carrera. Lluís és un dels grans especialistes valencians en història de la metereologia i, sobretot, de les riuades que sovintegen a la costa mediterrània. Escrivia la tesi, precisament, sobre aquest tema: “Bon dia, cavaller!” vaig dir-li, “que et du per aquest poble?” “Res, fent recerca. Em queden només algunes dades per acabar la meua investigació… Cosa d’un parell de dies.” Després m’explicà que només li faltaven per reunir algunes xifres relatives a la tronada de 1949, “que, com saps,” seguí, “fou força important al teu poble”. “Ja ho crec que ho va ser! Precisament el 2009 en farà seixanta d’aquell esdeveniment calamitós. I digues, en què et puc ajudar? On podem trobar eixes dades?” “Res, home res, no fa falta que et preocupes. Ja m’encarregue jo. Tan sols és anar a l’Ajuntament una estona, demanar el llibre d’actes d’aquell any (que sé que hi és, perquè el vaig vore fa un temps) i algun expedient que també tinc localitzat de l’Arxiu Històric. Com veus, anar i tornar…”

No em vaig poder aguantar i vaig esclafir a riure. El meu amic restà sorprès davant la meua reacció. “I ara! Què et fa tanta gràcia, tu?” inquirí. “Perdona, Lluís, és només que m’han entrat ganes de riure en veure què poc coneixes este poble”. “Què vols dir?” “Vull dir, bon amic, que em jugue el que vulgues a que no tindràs el que vols no en un matí, sinó ni en una setmana, ni en un mes.” “Tira, tira! Com que no? Si són quatre papers de res. I ja et dic que és documentació que sé on és, que l’he vista abans. Entrar i eixir.” “Molt bé,” vaig respondre-li, “anem a comprovar-ho.” I sense dir més vaig agafar la jaqueta i vaig encaminar-me cap a la porta. “Anem per feina, t’acompanye.”

A l’Ajuntament ens van tindre esperant vora mig hora fins que, finalment, una senyoreta ens va atendre amablement. “En què puc ajudar-los?” “Ací, l’amic Lluís, que volia mirar uns papers” Lluís li va explicar exactament què era allò que buscava, que ho havia vist ja feia un temps i que només era qüestió d’apuntar alguna dada i prou, cosa d’uns minutets. La funcionària el guaitava, però, amb ulls preocupats. “El problema és que eixa documentació…” digué,” jo no sé, millor serà que faja vostè una instància i, només puguem, ja li contestarem.” El bo de Lluís, ingenu, respongué: “Clar! I on em puc esperar mentrimentres?” “Ah, no” seguí la funcionària, impassible, “ara mateix no podrà ser. La persona que s’encarrega d’estes coses està fora. A més, en tot cas, això dependrà dels seus superiors, que, d’altra banda, ho hauran de consultar amb el que ací mana de tot. Ho sent, però com veu estes coses han de seguir uns tràmits. Torne vostè demà i ja li direm com està la cosa” Lluís, que havia rebut l’explicació amb creixent resignació, abaixà el cap, omplí una instància, l’entregà al registre i tornà amb mi (que, a tot això, no havia deixat d’exhibir un triomfant somriure durant tota la conversa) cap a casa. El vaig convidar a dinar i, recuperat l’ànim amb un got de vi a la mà, exclamà: “Bah! Un dia més o menys tampoc fa cap a res. Demà torne i solucionat!” “Ai, amic, de veres que m’alegraria que tingueres raó, però jo no seria tan optimista. Temps al temps.”

Al cap d’una setmana es va presentar novament a casa. Feia cara de no dormir i esguardava com un llop a punt de mossegar. Estava roig, sufocat. “Ei, cavaller, quina mala cara fas! Què et passa?” “Que què em passa? Que duc set dies seguits anant a l’Ajuntament del teu poble, he omplert ja quatre instàncies, m’han fet esperar, en total, més de vint hores, i saps que m’han dit ara fa un moment, com ahir i abans d’ahir, i com el dia d’abans?.. Torne vostè demà!” El vaig fer asseure i, ja més tranquil, decidí tornar a l’Ajuntament, deixar-los una adreça perquè l’avisaren només saberen alguna cosa de la seua consulta i marxar a corre-cuita d’aquest poble, que maleïa hagués patit alguna vegada una tronà.

La setmana passada el vaig tornar a veure. Va ser durant la lectura de la seua tesi doctoral. No vaig poder tindre’m i li vaig preguntar per com havia acabat el seu afer. “Que com va acabar? Mira, no em parles d’eixe poble teu. Ara fa vint dies vaig rebre contestació a la primera instància (que vaig omplir fa vora tres anys). Deia, literalment: Existe un defecto de forma en su solicitud. Por favor, rellénela otra vez debidamente y le atenderemos con la mayor brevedad posible. Com et pots imaginar, vaig agafar la resposta dels botons, la vaig fer a trossets i després els vaig cremar un a un a la xemeneia del maset. Tot seguit vaig intentar telefonar per dir-los de quin mal havien de morir, però me la van tornar a jugar: vaig haver d’esperar amb l’aparell a l’orella quasi tres quarts d’hora a què em passaren a qui corresponia i, a la fi, derrotat, vaig penjar.”

Allà el vaig deixar rebent les merescudes felicitacions dels professors del tribunal i dels especialistes que hi eren presents a la sala. Per la meua part, mentre tornava cap a casa, em preguntava com devia haver quedat finalment la part del treball de Lluís dedicada a la tronada de 1949. Supose que, com passa per ací amb tantes coses, no li degué quedar altre remei que deixar-se un gran espai en blanc.

Xavier Andreu

Anuncis

~ per labotalaria a Desembre 1, 2008.

5 Respostes to “TORNE VOSTÈ DEMÀ (Basat en fets reals, o no)”

  1. ¿ pero no vas ser tu qui va catalogar l’Arxiu Històric de borriol , despres de fer un treball de restauracio ja que estave tot en nefastes condicions de ubicacio i ambientals?. com poden negarte una cosa aixi, si tu ets preçisament el qui millor coneixes aquest arxiu. MAS DEIXAT DE PEDRA.

    FORASTERS VINDRAN …

  2. Ahhhh!, a saber que es podria maquinar amb aqueast tipus d’informació, millor que es perga que caiga en mans de saber qui…
    La cultura es perillosa…

  3. Regio don Xavieer!!! Tal i com et vaig dir, abans de llegir el teu he llegit el de Larra. Boníssim don Mariano José també. Per qui vulgue llegir-lo http://www.ensayistas.org/antologia/XIXE/larra/larra12.htm
    La reflexió que et vaig fer l’altre dia la faig ara ací. Fins quin punt és incompetència o malagana (res que vore amb el grup musical) i fins quin punt els funcionaris només obeeixen ordres?. Les dos vessants del problema supose que no són excloents sinó que juntes provoquen el que descrius a l’article. Supose també que hi haurà casos i casos, diferents nivells d’eficiència (com a tots els llocs) hi haurà gent molt competent però si tens la mala sort que et toque algú poc avispat o poc donat a l’esforç doncs passe el que passe. El problema més greu al meu entendre és que, podent fer la feina d’atendre al ciutadà de forma eficient o ineficient (depenent de cadascú), no es fa o s’alenteix degut a que les ordres han de fer un viatge (tal volta innecessari) a través de la jerarquia fins la cúspide i han de tornar a baixar, com exposes al teu article, quan açò no tindrie perquè ocórrer si ens atenem a les atribucions dels càrrecs de l’ajuntament o la llei ja esmentada en anteriors articles. Larra parlave més de la peresa i la incompetència, crec que tu, corregeix-me sinó, vols posar més èmfasi (i amb coneixement de causa) en l’altre aspecte. Supose que serà una barreja dels dos més algun altre que se m’escape. A la fi, és un problema de racionalitzar els recursos amb les tasques a desenvolupar de forma eficient, aspecte que igual se n’ha anat un poc de mare últimament a la casa de tots.

  4. Ei…

    al fil de tot açò i perquè ens va passar a un grup d’investigació en el que jo hi participava un cas paregut a l’ajuntament de Borriol, jo em pregunte:

    “Existeix alguna instància superior que obligue a l’ajuntament a facilitar dades públiques? Hi ha cap altra alternativa que no siga anar al jutjat?”

    Salutacions!!

  5. Per cert… (i encara que no va molt al fil del post):

    Al BOP del 29 de novembre apareix açò. Ho dic per si alguna persona o associació pot vore’s implicada per aquests canvis i l’interessa informan-se’n i prendre mesures (si escau).

    Crec que les mesures 3, 5 i 6 són interessants en quant a que ja ha hagut problemes anteriors al respecte.

    “El Pleno de la Corporación en sesión celebrada el día 19 de noviembre de 2.008 aprobó provisionalmente la creación y modificación de las ordenanzas fiscales reguladoras de las
    siguientes tasas, precios públicos y la imposición de la correspondiente exacción:
    1.-Ordenanza Fiscal reguladora de la Tasa por la prestación del servicio de agua potable a domicilio.
    2.-Ordenanza Fiscal reguladora de la Tasa por la prestación del servicio de concurrencia a pruebas selectivas para el ingreso de personal al servicio del Ayuntamiento de Borriol.
    3.-Ordenanza Fiscal reguladora de la Tasa por la prestación del servicio de actividades deportivas y uso de las instalaciones deportivas municipales.
    4.-Ordenanza Fiscal reguladora de la Tasa por la prestación del servicio de mataderos, lonjas y mercados.
    5.-Ordenanza Fiscal reguladora de la Tasa por utilización privativa o aprovechamiento especial del vuelo, suelo y subsuelo de la vía pública.
    6.-Ordenanza Fiscal reguladora de la Tasa por instalación de puestos, barracas, casetas de venta, espectáculos o atracciones situados en terrenos de uso público.

    Lo que se hace público al objeto de que los interesados puedan presentar, durante el plazo de treinta días, contados a partir del siguiente a la publicación del presente Edicto en el Boletín
    Oficial de la Provincia, las reclamaciones o sugerencias que estimen oportunos. Haciendo constar que en el caso de no interponerse
    reclamaciones durante el plazo indicado, se entenderá definitivamente adoptado el acuerdo provisional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: