Opinió d’una persona de casa

Vaig arribar a Borriol, per primera vegada, una nit d’estiu. La FAB la feien al carrer, l’orquestra a l’escola, i el Forever estava a punt de dir-se així, o potser estrenava el nom, no sé. Jo pujava a festes, amb tres amics, perquè Teresa (aleshores companya de la facultat) m’havia parlat de la FAB. No sé per què, relacionava el poble amb la FAB, i pensava que era un poble diferent al meu en alguns aspectes en els quals s’assembla bastant. Aquesta idea va ser la primera que vaig veure que no era certa. El següent que vaig veure de seguida va ser que era molt més poble del que jo pensava; situat tan a prop de Castelló, jo imaginava una espècie de barri dormitori de la ciutat.
De Borriol, de fet, en sabia ben poques coses: que era el poble de Sergio García, que hi havia una carretera que passava pel mig, i que estava a mitja hora d’Onda (cosa que tampoc no era certa, són 20 minuts sense anar massa de pressa).
El que no sabia era que passaria tantes estones en aquell poble que en principi em va semblar almenys tan lleig com el meu. Tardaria a descobrir que, com el meu també, té carrers preciosos amagats, que acaben en la muntanya, el castell o el calvari. Les primeres vegades que hi vaig anar, una cosa que feia molt era analitzar el català del poble. De fet, la llengua de Borriol ha esdevingut el model de pronúncia que he intentat imitar en alguns sons que a Onda ja no existeixen. Al principi, em sobtaven també algunes paraules, vaig sentir dir, en alguns casos, que eren mots que es deien únicament al poble, cosa que normalment no és certa. He escoltat també teories sobre l’humor borriolenc, sobre la ironia borriolenca, sobre el caràcter, he sentit moltes vegades la frase açò només passe en este poble (frase que es diu a tot arreu), etc. Respecte a tot açò, he de dir que sóc bastant escèptic, però em va sobtar i em va agradar la consciència de poble dels borriolencs. Una consciència, un patriotisme, que en aquestos anys que hi porte anant assíduament, he vist com ha mostrat la seua cara més negativa, i també la més positiva. Bé, és el que passa amb els sentiments, poden conduir-se cap a l’odi o cap a l‘estima, cap a la construcció o cap a la destrucció. Però sense ells no es construeix, ni s’estima, ni res de res.

Salvador Belenguer

Anuncis

~ per labotalaria a gener 8, 2009.

5 Respostes to “Opinió d’una persona de casa”

  1. Ei, que quan vaig enviar aquest post vaig oblidar signar-lo. Sóc Salva Belenguer.

  2. Bones Salva, tens raó amb el que dius dels sentiments. Són un arma de doble fil que, dirigida per actituds demagògiques pot dur a comportaments més destructius que constructius. Parlar de sentiments és entrar en un terreny molt pantanós, ja que formen part d’allò propi de cadascú i és difícil, per no dir impossible ser objectiu amb ells.
    Jo estime el meu poble i m’alegre que persones de fora puguen arribar a apreciar-lo i sentir certa estima per ell, com supose tu t’alegraràs del mateix envers el teu. Això està bé mentre no es dugue a extrems que provoquen confrontacions i violència. Per exemple, agredir verbalment o físicament a un altre defensant el teu poble o extrapolant, el teu país, la teua nació o com es vulga dir….Permeteu-me citar, encara que igual alguns no l’aprecieu molt, a Unamuno quan diu: “Siente el pensamiento, piensa el sentimiento”.

  3. Jo pense que “… el cor té raons que la raó no enten…”. Pascal.

  4. Estava estudiant, i mentre buscava algunes coses de Fisiologia Vegetal per Internet, he pensat “vaig a entrar al blog de la botalaria, a veure si hi ha alguna coseta, i em desemboire un poquet”. I no sabeu quant m’alegra haver-ho fet!!

    Deixant de banda filòsofs… Ets un crack, Salva!

    M’ha agradat molt, i no sols perquè, a pesar de que no sóc nativa de Borriol, el sent molt meu, i realment crec que el que dius és cert. Ni perquè m’has fet recordar com jo, poc a poc, vaig anar descobrint aquest poble i la seva gent (m’has fet traslladar-me anys enrere). No, no ha segut sols per aquestes coses, més bé crec què ha estat la dolçor i tendresa amb que ho has escrit.

    Moltes gràcies per aquest ratet!

  5. Estic amb el que diu Sheila. Crec que has escrit des de dins i això es nota. Jo també estava fusant per internet i m’he alegrat de veure opinions com aquesta: senzilla, directa, constructiva i, a més a més, m’ha fet pensar molt al voltant de les consciències col·lectives. Crec que eixe to conciliador diu molt de tu, Salva. Espere que estigueu bé per sa roca tu i Teresa. Salutacions a sa Fonda Pepe!

    Cristian

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: