Rumorologia i altres ciències…

La rumorologia és una ciència social realment fascinant… és increïble la distorsió de la realitat que pot fer-se a mesura que una noticia, anècdota o fet, va expandint-se persona a persona. És el “teléfono estropeado” de la vida quotidiana.

En aquests moments convulsos de la política local, el nostre poble s’ha convertit en un caldo de cultiu òptim per a la rumorologia. Hi ha hagut per a tots els gustos: sensacionalista, sobre suposats casos d’assetjament; d’intriga, amb presumptes traïdors dins de partits polítics i confabulats amb els partits contraris; personal, sobre les reaccions de les famílies i l’entorn dels implicats; judicial, amb suposades denúncies creuades, etc.

Deixant a banda la veracitat o no d’allò que es comenta, només volia denunciar el perill de donar als rumors la categoria de fets, “entreteniment” favorit al nostre poble, així com al voltant i a l’estat, que ostenta el rècord com a líder mundial en creació de falsos rumors a Internet segons l’Observatori d’Internet Francesc Canals.

Eixe perill s’ha vist reflexat molt clarament amb el cas ocorregut fa pocs dies a Canàries, on un home va ser acusat per una mala pràctica mèdica, detingut i maltractat per la guàrdia civil i condemnat per tota la premsa d’un crim espantós sobre el qual dos dies després se sabia que no havia tingut cap participació sinó més bé tot el contrari. Parlant malament, a prendre pel cul la presumpció d’innocència.

A nivell local, el “Calumnia que alguna cosa quedarà” és molt cruel. Només espere que a Borriol, arribat el moment de sentències en ferm i d’informació sòlida, es demanen disculpes de forma pública i es depuren responsabilitats. És molt demanar? Pel que ens tenen acostumats, pareix que sí.

Grisela Soto

Anuncis

~ per labotalaria a Desembre 10, 2009.

Una resposta to “Rumorologia i altres ciències…”

  1. Hola Grisela. He pensat en la rumorologia i se m’han passat pel cap algunes coses.
    La rumorologia és la literatura popular que ha perviscut al nostre temps. Sí, perquè algú (un escriptor anònim) inventa una història, amb uns personatges, un espai, un temps, etc. I, a partir d’ací, cadascú li dóna el seu toc personal. Ho té tot. En aquest sentit, és molt positiva, ja que alimenta la creativitat i això sempre està bé.
    Com deies al post, el que es rumoreja queda d’alguna manera, encara que els fets acaben per demostrar que allò que s’ha dit no és cert. I és que, per algun motiu, algunes històries s’han contat durant segles, i la gent no les ha oblidades mai. És la força de les bones històries, que fan que la veritat deixe de tenir importància. Clar, l’inconvenient dels rumors és que els personatges són persones coetànies i normalment veïnes; seria millor si parlaren de persones d’altres segles, o d’altres llocs (com passa als romanços, segurament inventats o mentiders però llunyans en el temps), però això faria que no tingueren tanta gràcia.
    El cas és que tots (quan dic tots vull dir jo almenys) hem contribuït, contribuïm i, segurament, contribuirem, al bé de la literatura popular, i a ferir de manera injusta (a voltes) la dignitat d’algunes persones. (Bé, jo ara estic pensant que no tornaré a contribuir, però…)
    En aquest context literari en què ens movem és una mica arriscat acceptar càrrecs que et puguen convertir en personatge d’alguna història d’aquest tipus. Sovint he sentit dir que hi ha molta gent “preparada” que no vol posar-se al davant de res. Però, no és això comprensible?
    La literatura està bé, però no cal abusar-ne.
    (I més important: la pedra, quan ix de la mà, no saps on va)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: