“CHUPÓPTEROS”

Qualsevol que s’aprope a la literatura espanyola del segle XIX, trobarà en les seues pàgines una “mania” (dirien ells) que afectava tots els homes (i dones) de lletres: la profusió de tot un seguit de termes inconcebibles que, amb el temps i amb la progressiva pèrdua de varietat idiomàtica que va provocar la irrupció de la televisió, han desaparegut. Paraules com “tremebundo” o “ruindad” han passat a millor vida, es troben totalment absents del nostre quefer quotidià. Una de les que em resulten més fascinants, i que també es troba en desús, apareixia recurrentment a les planes dels fulletons de la novel•la social de mitjans segle XIX: “chupópteros”. El terme en qüestió (força exòtic, no m’ho poden negar), ocupa un lloc privilegiat, per exemple, en les inflamades prèdiques que el republicà i demòcrata vinarossenc Wenceslao Ayguals de Izco llançava a la seua famosa (al segle XIX, s’entén) novel•la per entregues María o la hija de un jornalero (1845). No és qüestió de rescatar aquesta novel•la de l’oblit (Déu em guarde!), però sí potser un terme que Ayguals utilitzava per escometre a aquella “nobleza de oropel” que ell considerava la lacra del país. Al seu parer, la classe dirigent espanyola ocupava els principals càrrecs i llocs de responsabilitat de l’Estat, però en feia un ús lamentable: enlloc de mirar pel bé comú aprofitaven la seua posició per aprofitar-se’n i omplir-se les butxaques amb els diners de tots. En poques paraules, eren corruptes (que açò de la corrupció es veu que no és cap invent d’ara). No sé si per l’èxit de les novel•les d’autors com Ayguals, pel fet que aquest tipus d’insectes proliferen allà on hi ha diners públics pel mig o per alguna altra raó, el cas és que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola va incorporar al seu diccionari el terme “chupóptero”. La definició corresponent és la que segueix: “Persona que, sin prestar servicios efectivos, percibe uno o más sueldos”. Tot i que he intentat per tots els mitjans trobar quina seria la seua traducció al català, no m’ha estat possible (i no serà perquè no hi hagen als territoris de parla catalana individus que s’adeqüen a la definició). Tot just redactant aquest article, coincidències, em passen la primera proposta de pressupostos que ha fet l’equip de govern de l’Ajuntament de Borriol per al 2010. Dels quatre milions i mig d’euros que apareixen pressupostats, sembla que una quarta part (més d’un milió!!) estan destinats a nòmines. Definitivament, necessite trobar la traducció al català.

Xavi Andreu

Anuncis

~ per labotalaria a Desembre 21, 2009.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: