Sessió plenària

Tots asseguts a la taula de plens. En el passat ell parlava i, de vegades increpava a tots els que l’envoltaven, amb el to del que té el poder i ningú li pot fer front. La situació ha canviat de banda a banda. Ara, és ell qui ha de demanar la paraula, el consens, el diàleg entre tots aquells que no pertanyen al seu partit polític. Per a tots els que estàvem allí, aquells que havíem vist alguna vegada el seu funcionament com a alcalde de Borriol, ens pareixia estrany. La pressa de decisions ha canviat, sense cap dubte. Totes les accions que prenia abans, ara  ja no les pot dur a terme, pel període especial que vivim actualment en la nostra localitat.

Hi haurà gent, clar està, que tindrà tot el seu convenciment en les actuacions polítiques que ha realitzat aquest senyor en el seu temps de mandat. Jo no jutjaré si tenen raó o no, aquestes línies no tenen eixa finalitat. El que si remarcaré, són les formes que ha utilitzat el nostre alcalde, amb tots els que ens hem atrevit a entrar en el seu despatx. Crec que m’entendran els que han viscut una experiència en primera persona, i no caldrà donar cap explicació al respecte de l’actitud i formes que abans utilitzava el nostre màxim mandatari. Però be, corren altres temps, i un dia com el vint-i-vuit de desembre del dos mil nou, la nostra localitat va viure un ple totalment diferent al que havia viscut mai.

Vam veure certs acords “imaginem”,extrets del diàleg dels partits que conformen l’oposició. Recorden el nostre anterior post en el que demanàvem que tots els partits no governants actuaren en favor dels seus votants? Doncs avui podem dir que van actuar. Va parèixer que portaven tot el que anava a passar d’una forma molt lligada, si més no, amb la col·laboració directa del regidor que ja no alça la ma amb el partit al qual pertany. En aquestos moments, en la sessió del dia esmentat, s’han paralitzat dos PAIS projectats en dos zones del terme, com eren la Serra i Muntanya Verda. També es va acordar actuar per comissions, les quals estaran conformades per dos càrrecs del Partit Popular, un càrrec del Bloc, un càrrec del PSOE i un càrrec de Veïns de Borriol. Es dugué a terme una reducció salarial de tots els components del Partit Popular, els quals tenien un sou assignat i, passaran a cobrar sols les assistències als plens. Aquesta reducció sols l’ha evitada el regidor què anteriorment se li assignà una ocupació a temps complet.

Són a grans trets les decisions d’aquella sessió. Així està la nostra actualitat, amb la cara de sorpresa de tots els assistents, amb l’expressió difícil de descriure, de qui abans feia i desfeia al seu parer, i amb el rostre seriós d’aquell a qui se li ha volgut fer una jugada però no ha eixit massa be.

Cristian Fabra



Anuncis

~ per labotalaria a gener 3, 2010.

Una resposta to “Sessió plenària”

  1. Potser per deformació professional, en llegir l’article, entre d’altres coses, m’ha vingut al cap la psiquiatra nord-americana Elisabeth Kübler-Ross, la qual va explicitar les fases o etapes psicològiques per les quals passa el malalt a partir del moment que coneix la gravetat del seu estat i sap que morirà. També són les mateixes etapes que passem quan tenim una pèrdua: mor algú a qui estimem, es trenca una parella, etc.

    En aquest cas, no obstant, allò perdut per l’equip de govern del nostre poble és el PODER (almneys tal com ells ho entenien) i estic segura que, amb diferències personals que tots podem imaginar segons la personalitat de cadascú/na, es troben inserts en alguna de les següents etapes:

    1. Negació: procés pel qual la persona nega que aquesta hagi de ser la seva sort. Fase caracteritzada pels nos, les voltes al llit i les lamentacions.
    2. Ira: Fase on la persona va contra tot i es pregunta perquè li ha hagut de tocar precisament a ella. Punyades a la taula, sufocacions, males paraules…
    3. Negociació: Moment en el qual el “pacient” (entengue’s equip de govern) intenta canviar el seu destí mitjançant promeses a si mateix o a una “divinitat” (entengue’s membres de l’oposició). Traslladant el cas, moment de parlar en tranquil·litat, estar obert a propostes, (i fins i tot utilitzar alguna estratègia il·legal) etc.
    4. Depressió: Fase d’enfonsament psicològic.
    5. Acceptació: Moment que la persona accepta o es resigna amb la seva sort.

    Aconseguirà l’equip de govern arribar a aquesta última etapa amb dignitat? Esperem que sí i com a tots aquells que ens ha tocat fer front a algun tipus de pèrdua al llarg de la nostra vida, puguen traure un aprenentatge d’ella i nosaltres com a ciutadans, també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: