MALPENSA I ENCERTARÀS…
…diuen els masovers.
No vull ser malpensat, així que senzillament els exposaré un seguit d’informacions que han arribat al meu coneixement sobre diversos aspectes relatius a un poble l’existència del qual no sé si és o no real. Traguen vostés les seues pròpies conclusions. Les dades, posades més o menys en ordre intel·ligible, són les següents:
1. En aquest poble del que parle, que es diu una cosa així com Fotriol, n’hi ha una pedrera enorme, que ja s’ha carregat unes quantes muntanyes i que no pareix que toque fons. Però com en el món tot s’acabe, es comenta entre bastidors que li queden ja pocs estius (que s’esgota la pedra, vaja, i que l’impacte paisagístic ja és, pel que sembla, massa gran: es veu que des de la major part del poble de Fotriol es veu ja quasi com trauen i piquen la pedra).
2. L’empresa que gestiona l’explotació de la pedrera de Fotriol (eixa que es diu que s’està acabant), i que té un nom així com Luis Guerra, S. A. (LUGUESA), des de fa uns anys s’ha dedicat a comprar finques a una partida (situem-la per algun lloc prop del barranc de les Ermites) en què limiten Fotriol i un poble veí, que anomenarem Sant Joan del Porró.
3. L’excelentíssim Ajuntament de Fotriol ha aprovat recentment un nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) en el qual, casualitats de la vida, la zona en què venia comprant durant anys terrenys LUGUESA (a quatre duros, perquè era espai agrícola i estava tot perdut) esdevé ara zona per a l’explotació minera (la qual cosa vol dir que té molt més valor). És sorprenent la sort que tenen alguns. Perquè clar, ho hem d’atribuir a la voluntat de la roda fortuna, ja que el pla s’ha aprovat ara i ja fa anys que LUGUESA comprava finques per allí. No volem creure, ni molt menys, que ho fera perquè gaudia d’informació privilegiada que només li hagués pogut facilitar l’excelentíssim Ajuntament de Fotriol, fins ahí podríem arribar.
En fi, que el que els deia, traguen vostés les seues pròpies conclusions, però com diuen els masovers, malpensa i encertaràs.
Per cert, malpensen també d’una altra cosa: el darrer intent per establir una incineradora de fems a un poble anomenat una cosa així com la Ball d’Albà, s’ha vist aturada davant la pressió de les organitzacions veïnals dels pobles de la contornada, que s’han oposat a que els dugueren a ells tota la merda i a haver de tragar-se fums tòxics i (conseqüentment) arriscar-se a una més que probable contaminació dels seus aqüífers. Així que la Dipu està buscant un altre poble fidel en què instal·lar la maleïda planta: un en què no hi haja massa activitat associativa reivindicativa que els face la murga. A que no saben en quin poble, en el nou PGOU, n’hi ha prevista una zona industrial a una part del terme allunyada del casc urbà (a la dreta d’unes costes que duen a un altre poble de més al nord)? Una zona que ha aparegut del no res i que es troba tot just a l’altra banda d’on hi han les indústries del poble?
Xavi Andreu
Borriol obert 
Des de el desconeixement una qüestió per als entesos en el tema. Està establert en la legislació d’explotacions mineres un pla de recuperació paisatgística de la zona una vegada acabada l’activitat o els recursos?. Em sone haver-hi parlat amb algú, alguna vegada però no recorde com es va quedar la cosa. Si és així a qui correspondria la rehabilitació de la zona? A la mateixa empresa explotadora (serie lògic pensar-ho) o a l’Ajuntament del terme?. Per últim, aquesta rehabilitació cóm deixaria qualificat el terreny?. Els dubtes m’han sorgit al llegir en l’article de Xavi quan diu que s’esgota la pedra…Si algú que entén del tema té a bé respondre li ho agrairia. Salutacions.
No expert en el tema, però que quant una empresa, particular o el que siga obri una explotació minera a cel obert, deu de presentar un projecte de explotació i un altre de restauració entre d’altres documents, i a més a més, deu deixar una fiança o pagar un tipus de canon a l’organisme competent, per garantir que una vegada finalitzada l’activitat minera, ni hauràn diners per poder “restaurar” l’entor d’una forma “integrada” amb el paisatge dels voltans. Normalment les canteres es restauren, el que no es fa es restaurarles a mesura que s’exploten, que és el que es deuria de fer…. es restauren una vegada finalitzada la seva vida útil…. Un exemple de restauració el teniu en el mollet (Moró), encara que a mi personalment no m’acava….
Gràcies Simón per la resposta. Crec que va ser amb tu que vaig parlar del tema aquest i igual va ser fa temps pegant una volta per la “Joquera” buscant coves amb el teu “GPS” nou. Te’n recordes? 🙂 Si hi aneu, quan arribeu a l’altura de la cantera estareu d’acord amb Simón quan diu que les canteres es deurien restaurar a mesura que s’exploten. Quan entres i veus eixe paisatge lunar, eixa terra xafada per multitud de camions, a mi personalment m’entren ganes de plorar. I quan vas a passar i veus que el camí de tota la vida està tallat i els pins dels voltants tirats a terra, com em va ocórrer un dia, doncs més encara. I si entreu en Google Maps o aneu en avió i voleu identificar Borriol, no teniu més que buscar un poble propet d’una gran taca blanca. En fi, hi ha que pagar el preu del “progrés”. Espere vore en vida la cantera restaurada i pegar una volteta entre els arbres, encara que sigue amb “gaiato”.
Recorde perfectament un dia que vaig anar a “pegar la volta a la Joquera” (no puc dir “vaig anar a caminar a la Joquera”, la frase tradicional és l’altra) i molt abans d’aplegar a la cantera vaig encontrar-me una senyal que posava “prohibido el paso, camino cortado” i jo, invaïda per la curiositat, vaig continuar avant i avant fins que vaig trobar aquell paratge… I si Nars, donen ganes d’esclafir a plorar, perque la pedrera s’havia menjat tot el voltant del cami, tot pedra i terra, camions i màquines fins a llocs on no m’aplegava la vista. I no, el cami no estava tallat, vaig poder continuar fins el final.
Això si, aquella imatge la tinc clavada al cap, perquè el camí per el que podies passar sense trepitjar ni un mil·limetre de la pedrera havia desaparegut, ja no hi havia cami.
La veritat, ojalà s’hi duguera a terme una restauració prompte. La Joquera tornaria a tindre poc a poc el mateix sentit.
L’altre dia, mirant per internet lo del PGOU, vaig veure lo de la “Participació Pública”, sembla que encara estem dins del període eixe en que pots opinar sobre el Pla, es a dir sobre el NOSTRE! Pla. Però no se ben bé com van aquestes coses, i era per si algú m’ho podia explicar un poc.
Vull dir, val d’alguna cosa omplir lo de la Participació i fer-ho arribar a l’ajuntament? O per contra no te cap sentit i estes coses se les passen per alt? Fins a quin punt com a veí de Borriol pots decidir com fer el teu poble?
Bé, totes estes coses. Ah!, i si encara estem dins del període eixe o no?, perquè he vist que eren sols uns dies.
I després he vist que pels voltants de la Cantera tenim una parella de “aguila perdicera”, que cria allí, i com ja sabreu per la magnifica exposició que hi vam tenir al poble, i que tots vareu sentir parlar d’ella, aquesta espècie està estrictament protegida. I sembla que el PGOU reflexa la intenció de construir per ahí. Llavors era per si algú podia confirmar lo de la parella, i si fos així, legalment no deurien poder parar lo del Pla?
Moltes gràcies!
Hola, sóc jo de nou, la “cansina” de les exposicions, les aus, l’aguila,…jaja
És que volia fer un aclariment al que vaig escriure l’altre dia. He estat buscant més sobre com afectaria el nou PGOU a la parella de “perdiceres”, i he vist que:
• Aquesta parella es troba per la zona del barranc de les Ermites (pels voltants que s’han declarat terreny d’explotació minera)
. Que a més de que és per ací per on es troba la parella, sembla que és la zona de nidificació.
• De ser així, al tractar-se d’una espècie protegida, el PGOU hauria de mencionar una sèrie de mesures de conservació i actuació en eixa zona, i baix ningun concepte es podria fer una cantera allí.
• El GECEN (Grup per a l’Estudi i Conservació d’Espais Naturals), ja ha emprés accions legals per tractar de frenar l’aprovació del PGOU de Borriol (açò pot llegir-se en la pàgina del GECEN, http://www.gecen.net, però heu de buscar els documents del 13/04/2008, que és quan va eixir aquesta notícia).
Bé, era sols aixó, crec que és interessant que hi haja grups de certa importància (GECEN, AGRÓ,…) que s’hagen oposat al nostre PGOU, perquè almenys ells ho poden fer amb una base legal, la qual cosa per a un particular és més complicat.